We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Vict​ò​ria

by Victòria

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Funambulista 02:28
FUNAMBULISTA Prestatgeries buides, tanca els ulls. Torna a sonar l’alarma, no estàs perdut. Has obert els ulls, protagonista d’aquest malson. Esgarrinxat has perdut el rumb Al fons la sortida: un feix de llum. (T)Fent equilibris et sents perdut Funambulista del teu futur Enfilat al pont, el vent a la cara... La vida no s’ajusta al teu compàs. Rellotges sense pausa, etern futur. Has sortit al món, Ningú t’atura, et sents tant sol. Els ulls a terra, no ets ningú. De sobte algú et crida: em giro i ets tu! Fent equilibris et sents perdut Funambulista del teu futur Enfilat al pont, el vent a la cara... Qui ha encès el llum? FUNAMBULISTA (CASTELLANO) Estanterías vacías, cierra los ojos Vuelve a sonar la alarma, no estas perdido. Has abierto los ojos, Protagonista en esta pesadilla. Magullado, has perdido el rumbo. Al final la salida: en un haz de luz. Entre equilibrios te sientes perdido, Funambulista de tu futuro. En lo alto del puente, el viento en la cara… La vida no se ajusta a tu compás, Relojes sin pausa, eterno futuro. Has salido al mundo, Nadie te para, te sientes tan solo. Mirada al suelo, no eres nadie. De pronto una voz grita: me giro eres tu! Entre equilibrios te sientes perdido, Funambulista de tu futuro. En lo alto del puente, el viento en la cara… ¿Quién ha encendido la luz? TIGHTROPE WALKER (ENGLISH) Empty shelves, close your eyes. Ringing again the alarm, you’re not lost. You’ve opened your eyes, Main character in this nightmare. Bruised, You’ve lost the way. At the end the way out: a beam of light. Testing the balance, feeling lost. Tightrope walker in your own future. At the top of the bridge, the wind hits your face… Life doesn’t fit your rhythm, Nonstop clocks, unceasing future. Today you’re out, Nobody holds you, lonely feelings. Looking down, you’re no one. Suddenly someone shouts: I’m aware of you! Testing the balance, feeling lost. Tightrope walker in your own future. At the top of the bridge, the wind hits your face… Who's turned on the light?
2.
EL MATEIX ERROR He enfonsat el cap en l’aigua rebobinant antics records. Els ulls clucs sota un fons negre, la ment en blanc per uns segons. Fotografies velles, fiblades constants al fons del cor. Somriures de nostàlgia, tornaria a caure al mateix error. La memòria ha llimat les estelles del passat. Veig les llums circulant. Trec les mans del volant, però sense mirar enrere les torno a posar. Fotografies velles, fiblades constants al fons del cor. Somriures de nostàlgia, tornaria a caure al mateix error. Tancar amb clau el que va acabar, d’esquena al mar la vaig llençar. Fotografies velles, fiblades constants al fons del cor. Somriures de nostàlgia, tornaria a caure al mateix error.
3.
1917 04:24
1917 Fa tants mesos que m’esforço a escriure versos de debò, a deixar-me de rellotges i d’agulles sense sort. Necessito deslliurar-me, sortir d’aquest carreró, i per fi poder cagar-me en les injustícies d’aquest món. Sempre és el moment, no sols quan bufa el vent! Plantar cara a oceans o a exercits de gegants, foscor eterna pels tirans. La llum d’un nou camí, que recomenci el món: serà el seu pitjor malson. Els primers freds sempre recorden que per guanyar cal ser valents. Què és un segle em pregunto si mirem el que n’hem après. Un nou octubre que em revela, tant com llegir aquell manifest, que aquesta espera que ens supera serà el nostre Palau d’Hivern. Sempre és el moment no sols quan bufa el vent! Plantar cara a oceans o a exercits de gegants, foscor eterna pels tirans. La llum d’un nou camí, que recomenci el món: serà el seu pitjor malson. Arriba la tardor: un cel rogent de fons!
4.
Important 04:05
IMPORTANT La claror entra per la finestra, suor seca d’una nit com les de sempre. M’he tapat, t’he abraçat. M’he tombat, t’he besat. És al teu costat, si existeix la felicitat. Fugir del jo, l’enyorança de, vaig sense rumb però se on sóc i no on vull anar. Si m’has vist sol, no em diguis res. Si m’has vist lluny , t’esperaré. T’esperaré a 500km d’on neix el cel. Navegant a alta mar. Entre ports equidistants, horitzons tant llunyans. Contra tots els temporals, cap cim ens ha fet febles. Junts canviem por per puta fermesa. Fugir del jo, l’enyorança de, vaig sense rumb però se on sóc i no on vull anar. Si m’has vist sol, no em diguis res. Si m’has vist lluny , t’esperaré. T’esperaré a 500km d’on neix el cel. Ets tant o més important del que et penses. He trobat la lletra que hem faltava, pàgines plenes d’experiències. Cridar i fer ressonar, que no ho saps però em completes. Fugir del jo, l’enyorança de, vaig sense rumb però se on sóc i no on vull anar. Si m’has vist sol, no em diguis res. Si m’has vist lluny , t’esperaré. T’esperaré a 500km d’on neix el cel.
5.
Avançar 03:01
AVANÇAR Passats els mesos es fa la tardor, miro enrere, trobo aquell record, l’últim full del calendari que llenço per primer cop. Perduda al fang, la vida que un dia em vas donar. Els núvols ploren per veure’t. Mai no és tard per tornar a mirar endavant, cop a cop anar-se enfortint, perdre la por d’entrar al ring. Sempre ets a temps d’adonar-te que el camí no s’ha mogut, ara i aquí no has marxat, et sento amb mi. Penso que has de tornar per deixar de comptar, fa massa temps que vas sortir a volar. Però ningú em podrà esborrar del cap el teu comiat Ets tu la força que em fa avançar. Mai no és tard per tornar a mirar endavant, cop a cop anar-se enfortint, perdre la por d’entrar al ring. Sempre ets a temps d’adonar-te que el camí no s’ha mogut, ara i aquí no has marxat, et sento amb mi.
6.
Salt Al Buit 03:22
SALT AL BUIT Qui ets? T'has vist? Les promeses avui a l'oblit. Mires al teu voltant, que diferent es veia tot. El mirall t'ha traït, veus prop el vespre i la cançó de nit. Creua la tanca, salta al buit! Què has estat fent, obre la porta deixa enrere el destí; fes un salt al buit. Pujo els graons de dos en dos, crec que faig tard ja es pon el sol. On ets avui? Sóc cec i sord! Sóc cec i sord! Veig el camí on són les flors, només les pors i els meus malsons. Començo a córrer: ja se qui sóc! Què has estat fent obre la porta deixa enrere el destí; fes un salt al buit.
7.
OBLIDAR LES PARAULES No puc deixar de conduir sota un cel gris. Busco un refugi llunyà, despendrem de tot. No sé si és el final o una porta al món. Camins que deixo enrere, perdre la por. Cada Km que faig em sento més fort. Deixar uns segons de respirar, seguir endavant. Cada Km que faig ho tinc més clar: Abraçar el silenci per tornar a parlar. Noves paraules, trobar el teu espai. Trencar l’espiral que m’està arrossegant. En el reflex d’un mirall trencat, avui Començo, començo a caminar. Tot al què he renunciat, tot el que he oblidat. He escollit avançar, per trobar un demà. La incertesa d’aquest camí, se que depèn de mi. No vull esperar per tornar a parlar. Noves paraules, trobar el teu espai. Trencar l’espiral que m’està arrossegant. En el reflex d’un mirall trencat, avui començo, començo a caminar. Busco qui hagi oblidat les paraules, trobar-lo per poder-hi parlar. Camí de la victòria, somnis humils, somnis reals: torno a bategar.
8.
L'HORA DELS MONSTRES Piles de cendra envolten el turó. Les runes revelen un passat tant poderós. Les pedres rodolen sense aturador, el futur agonitza a les brases veient morir el vell món. L’hora dels monstres, arrenca en la foscor. No és cap apocalipsi, el dia es farà de nou. La sala és plena al voltant d’un taüt. El dia no arriba: etern el clarobscur. Peces que cauen tacant mapes del món. Titelles que ballen al ritme dels tambors. Com hienes devoren saquejant il·lusions. Places tremolant sota d’un cel gris, plomes d’un nou guió. L’hora dels monstres, arrenca en la foscor. No és cap apocalipsi, el dia es farà de nou. La sala és plena al voltant d’un taüt. El dia no arriba: etern el clarobscur. Monstres negres. Fantasmes de l’inframón. Res no podreu davant les flames d'odi i ràbia d'un gran exèrcit de peons. L’hora dels monstres, arrenca en la foscor. No és cap apocalipsi, el dia es farà de nou. La sala és plena al voltant d’un taüt. El dia no arriba: etern el clarobscur. "El vell món es mor, el nou triga a aparèixer" i en el clarobscur: L'hora dels monstres.”
9.
Terror 04:23
TERROR Aigua salada al fons del pou, genolls pelats, ferides que ara couen en la memòria de què et serveix negar el passat. Tot, tot ara sembla tant llunyà, les cicatrius ones que m’arrosseguen a la deriva, mar endins res em podrà salvar. Res em podrà salvar. Hi som a temps, estreny-me fort la mà. Tot sembla tant llunyà. Hi som a temps, estreny-me fort la mà. Ballant al ritme d’aquest vals camino sobre el mar, a cada pas sento que m’ofego. Sembla una llum brillant al fons, però és tard, tard per tornar on vaig començar, tard per oblidar el vent que guia les veles d’una nau que sap que ha d’atracar. No és tornar a començar. Hi som a temps, estreny-me fort la mà. Tot sembla tant llunyà. Hi som a temps, estreny-me fort la mà. Tu has de triar què vols fer amb el temps que t’han donat. Plegats, els ulls sobre el mar. Hi som a temps, estreny-me fort la mà.
10.
Cel De Plom 03:02
UN CEL DE PLOM Un dia més la sirena et recorda on ets. No surt el sol fa setmanes al camp dels corbs. Segons eterns, comptar-los és perdre el temps. Un fred glacial t’anul·la, et crema. Dins meu l’impuls de fugir em congela el cos, fugir d’aquest cel de plom. Dins meu l’impuls de fugir em congela cos, gravat amb foc aquest record. Encadenada a la llosa de l’esgotament. Resistir és no estar sola en aquest infern. En la barbàrie sempre ràbia i mai més lament. Les hores corren i t’enyoro, et penso! Dins meu l’impuls de fugir em congela el cos, fugir d’aquest cel de plom. Dins meu l’impuls de fugir em congela cos, gravat amb foc aquest record. Etern malson, gravat amb foc. Dins meu l’impuls de fugir em congela el cos, fugir d’aquest cel de plom. Dins meu l’impuls de fugir em congela cos, Gravat amb foc aquest record.
11.
HO VAM SER TOT Passadissos buits, racons plens de tu oblidar les hores vagant pels carrerons. A tocar i parar, entre els llençols, Suor i mossegades enlairant-nos sense por. Perdre el neguit, oblidar el món, des del teu llit cada nit puc veure el sol. Paraules estripades, versos d’una cançó. Tot el que ara ens separa un dia ho vam ser tot! Asseguts a l’andana, aquell últim petó del tot inoblidable pujar a un tren sense retorn. Els ulls a la pantalla, somiar la vibració, frisant per un missatge, que fossis tu altre cop. Veure-ho tant lluny tot ara, difús en el record, El fred va trucar a casa emportant-se la passió. Quants hiverns fa ara que ens hem creuat de nou? Llegies asseguda al fons de l’últim vagó. Ni un trist adéu ahir tampoc. Paraules estripades, versos d’una cançó. Tot el que ara ens separa un dia ho vam ser tot! Asseguts a l’andana, aquell últim petó del tot inoblidable pujar a un tren sense retorn.

credits

released December 20, 2017

license

all rights reserved

tags

about

Victòria Barcelona, Spain

Des del cor del Penedès, Victòria és un projecte musical heterogeni que combina el llegat de l’experiència amb la frescor de noves idees, gustos i inquietuds.

contact / help

Contact Victòria

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Victòria, you may also like: